BOCINS DE LLUM

Entrevista a l’Anna Saumell 

“Bocins de Llum” es un llibre de relats escrits per l’Anna Saumell i Balderas, en el que també hi podem trobar articles d’opinió i alguns poemes.

L’Anna es voluntària de la nostra Associació des de l’any 2014. Forma part de la Junta Directiva com a vocal, i actualment treballa i col·labora en diferents projectes que es porten a terme.

Després de llegir el seu llibre, he tingut l’oportunitat de fer-li algunes preguntes i contestar alguns interrogants que ens planteja ella mateixa en el seu llibre.

Ens fa molta il·lusió que vosaltres pugueu participar de les seves opinions.

Bon dia, Anna i moltes gràcies per la teva amabilitat.

 1- Sempre que tinc a la ma un llibre, m’agrada observar detingudament el títol i la portada, especialment després de llegir-lo. Bocins de Llum, Per què? Es una metàfora de la vida?

Doncs podem dir que sí. La vida, al igual que els humans, en som plens de bocins de llum, però la tendència general es de no veure’ls i per tant de no poder gaudir-ne; tenim tantes ocupacions, preocupacions, malestars i neguits, que ens hem oblidat de la seva existència. Hem oblidat que tant els bocins de llum del nostre interior, com els que ens envolten, son els que fan la diferència; els que ens mostren la nostra veritable essència interior i exterior.

La portada, on podem veure una imatge d’una natura esplendorosa, n’és un exemple gràfic. Què seria de la mateixa foto sense els bocins de llum que penetren la frondositat del bosc i il·luminen tot el paisatge?

El llibre, doncs, està concebut bàsicament partint de la consciència d’aquests bocins de llum que donen sentit a la vida.

 2- També la imatge de la natura, em porta a la primera part del teu llibre. En un moment dius “estimo el meu planeta”, explica’ns com l’estimes.

Darrerament veiem com el nostre planeta es queixa i dóna mostres de malestar, de les quals el canvi climàtic n’és, pot ser, el màxim exponent.

Com a conseqüència de tot això, crec que tots i cada un de nosaltres, tenim l’obligació moral de fer tot el que estigui en les nostres mans per mirar de pal·liar les terribles conseqüències.

Parteixo de la premissa que primerament jo haig d’estimar-me a mi mateixa, per després poder estimar als altres i en aquest cas, el meu planeta, que és el lloc on visc.

Per tant, intento fer tot allò que m’agrada i em dona satisfacció, perquè només quan jo estic bé, es quan puc transmetre benestar al demés.

Faig ioga per mantenir el meu cos i la meva ment en forma, procuro caminar cada dia 1 hora, si possible i dedicar també un temps a la lectura, conversar amb la família, amics i/o coneguts.

Viatjar, ja siguin viatges curts o més llargs, assistir a xerrades i/o cursets que m’aportin noves experiències i creixement personal. Ser generosa i creure en la llei de l’abundància – quan més dono, més rebo -.

He començat a meditar i he descobert que la meditació es una eina extraordinària per tenir bona salut física i mental, així com per transmetre un estat d’ànim adient als demés. Diuen que quan els humans resem, som nosaltres que parlem amb déu/l’univers, mentre que quan meditem, es déu/l’univers que parla amb nosaltres.

Procuro viure i gaudir del que m’aporta el present i evito viure en el passat i/o futur.

Intento pensar sempre en positiu. Diuen que tot el que pensem, generem, per tant, es molt important pensar sempre positivament.

M’esforço per queixar-me menys del que no m’agrada i miro de recordar que tot el que no m’agrada pot canviar si jo canvio, per tant el secret de tot plegat està sempre dins meu i no pas fora.

Tot això ho combino amb d’altres tipus d’accions, tals com: respectar tothom: persones, animals, vegetals, minerals, etc., reciclar, consumir sense fer excessos, apostar pels productes ecològics, no embrutar, donar exemple de bones maneres, especialment als infants, ja que son mimètics, es a dir, aprenen més del que veuen que no pas del que els diuen, etc…

 3- Hi ha una part de fantasia que acompanya a molts dels elements de la natura, per què?

La veritat es que tot el món relacionat amb la fantasia m’encanta. Jo crec que els follets, les fades, les varetes màgiques que tot ho poden, els dracs, les princeses, etc., formen part d’un munt de llegendes dins el món màgic de l’ infància. Per altra banda tota la cultura celta, de la qual jo en soc una veritable “fan” en va plena. Per posar un exemple, els irlandesos han fet dels leprechauns (una mena de follets de la mitologia irlandesa), un dels seus símbols nacionals. La literatura infantil i juvenil també n’és plena d’exemples de natura i fantasia: Michael Ende amb La història interminable, en John R.R. Tolkien amb El senyor dels anells.

D’alguna manera vindria a simbolitzar aquest lligam del nostre jo adult amb la criatura interior, ingènua i feliç que tots portem a dins.

4 – Vivències.

Es la part més extensa. Hi es present el teu entorn més íntim, els amics, els familiars. Podries destacar l’apartat que t’ha agradat més de treballar.

Tots i cada un dels apartats m’han fet vibrar de diferent manera i penso que ha sigut un plaer haver-los donat forma, no obstant, pot ser hi ha 3 apartats més preferents. En primer lloc parlaríem de l’apartat Emocions, on veiem com diversos sentiments van aflorant i configurant els diferents relats. He gaudit molt a l’escriure l’apartat Objectes, a l’utilitzar la personificació dels propis objectes. També m’he divertit de veritat en l’apartat Pensament Lliure, on l’absurd de vegades crea situacions inversemblants.

 5- Com no podia faltar, hi és present el món de la música. Què es per a tu la música?

Partint de la base que el món en el que vivim va ser originat pel Big Bang, es a dir una gran explosió, veiem com el so va ser el primer element conegut que va formar l’univers.

El so ben arranjat forma frases musicals, i encara que podem parlar de molts tipus de músiques, el que sí podem afirmar, sens cap mena de dubte, es que la música és el llenguatge universal que tothom entén i que d’una manera o altre a tothom motiva i no ens deixa indiferents. També podem parlar de la música com a eina terapèutica, ja que parla el mateix llenguatge que el nostre esperit.

Quant a la meva persona, haig de dir que el fet de tenir un fill músic, ha fet que hagi tingut més oportunitats que una altra persona, de poder gaudir de molt bons concerts i poder endinsar-me en el món de la música clàssica especialment.

Per altra banda i degut a la meva professió de professora d’anglès, he hagut d’estar sempre a l’aguait dels hits musicals del moment, dins el món anglosaxó, com a eina motivadora a l’hora de donar classes.

 6- Pot ser, perquè ja soc en una etapa de la vida determinada, m’ha cridat l’atenció el relat entorn a la vellesa, o bé “Què es un jubilat?”. Hi havies pensat abans en aquests temes?

Evidentment a mida que vas posant anys, vas incorporant noves temàtiques dins del món dels pensaments i en el meu cas crec que m’he tornat bastant més observadora del que era quan era més jove, i es a base de l’observació de les persones grans i de la meva pròpia evolució que he volgut escriure sobre el món de la mal anomenada, jo diria, tercera edat.

 7- Parlem del llenguatge. Crec que el teu llibre pot arribar a molta gent. Els recursos que fas servir i el punt d’ironia, fan molt entenedor el text. Però, és influència de les noves tecnologies el fet d’utilitzar els símbols x, q, d…?

I tant que sí. Com ja explico a la introducció del llibre, la majoria de relats van ser primerament publicats a la xarxa social Facebook, si bé abans de recopilar-los en aquest primer llibre meu, van ser corregits i/o millorats, però originàriament contenien aquestes abreviatures, com a conseqüència del tipus de redactat, típic de les xarxes socials.

A l’hora de publicar el llibre vaig creure que havia de mantenir aquest tipus d’escriptura, per tal de donar testimoni de l’evolució del llenguatge, especialment per part de les noves generacions.

 

Et felicito, Anna, per haver escrit Bocins de Llum. Em sembla que les teves respostes son una pauta de reflexió, no sols per les persones que treballem en Salut Mental, sinó per tothom.

Em quedo amb aquest bocí de llum teu, quan dius “A mi només m’interessa la força de l’amor i les seves creacions”. Moltes felicitats, Anna!

 Montse Pont