Aportacions

Col·laboracions personals


Molta gent ens fa arribar textos i col·laboracions que són d’un gran valor per nosaltres. Des d’aquí volem agraïr a totes aquestes persones la seva generositat. Sota d’aquestes línies en teniu una mostra.


EN RECORD DEL MEU GERMÀ JOAQUIM

Només unes línees per introduir-vos aquest poema dedicat al Joaquim, el meu germà gran, mort el dia 15 de Novembre, després d’una breu lluita contra el càncer, a l’edat de 46 anys. Els seus familiars el trobarem molt a faltar: la seva dona , Emíla, els seus pares, els seus germans,Víctor i Tere i tots els demés.

Destacaríem d’ell   que  era molt actiu i li agradava viure el present, i , pensant en positiu, i pel que ens uneix aquí, hem de dir que el Joaquim sempre ha estat present enels actes que preparem des de l’Associació, col·laborant en tot,la qual cosa ens el fa encara més proper a tots noslatres.

Esperem cercar el camí cap a l’esperança i que el seu record ens doni sempre la força necessària per tirar endavant, sense por, com ell ens indicava, inclús en els moments més difícils.

Descansi en Pau

 

PEL JOAQUIM

 

Amic dels seus amics,

inseparable de la Mília,

amant dela família,

i company dels seus companys.

 

Apassionat dela fotografia, de la

natura, de la música, dels esports i

de les coses més inversemblants.

Noble, sempre inspirat per les bones causes,

de caràcter fort, encoratajava tothom.

S’estimava el seu país i era

un viatger incansable,aventurer,

junt amb els seus. I així, amb la fotografia, copsava

les diverses realitats viscudes, en imatges

que emeten harmonia , bellesa i vitalitat.

 

Se’ns en va un home jove, fort: parella, fill, germá , tiet,

nebot, amic….

sempre conseqüent amb les seves idees.

Joaquim no t’oblidarem mai.

 

Eva Rauret Domènech

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Carta dedicada a Marco Simoncelli

Hola Marco:

Jo no et coneixia gaire, poder si que havia sentit el teu nom, però sou molts i molts pilots i de diferents països del món, el teu nom em va passar desapercebut.

 

Però com a Cervera tenim el jove Marc, valent, amb molta força i una gran carrera per davant i que l’any passat va arribar a campió del món. Aquest any ha quedat segon del mundial de la seva categoria, perquè ha tingut algun ensurt ha caigut varies vegades i clar s’ha fet una miqueta de mal, amb un ull que té problemes de visió, però bé amb tranquil·litat i cures del metges, segur que es recuperarà bastant ràpid. I es el famós “Marc Màrquez” un noi de divuit anys que la meva família ha conegut de petit . Amb set o vuit anys, amb una moto bastant petita, a dins seu ja portava les ganes d’arribar allà on es. Els teus predecessors: l’ espanyol “Angel Nieto”, el lleidatà “Emilio Alzamora”, el gran “Valentino Rossi” ,italià com tu, que ja ha guanyat un munt de carreres, doncs estem més o menys el dia.

 

Però un dia fatídic en el que tu corries i segons les revistes que has guanyat moltes i moltes carreres i de petit també corries. Aquell dia a últims d’octubre ens has tingut que deixar; perquè havia arribat la teva hora i no cal donar-li mes voltes perquè va ser un accident, una mica tonto, i em sembla que quasi no te’n vas adonar. La teva presència al circuit de motos ha quedat bastant palpable des de aleshores no crec que se’t pugui oblidar. Perquè totes les cadenes en parlen, hem vist les processons de gent amb paraigües, que donaven el dol a la teva família, els pilots espanyols i d’altres països, i un munt d’homenatges que et fan i te’n faran més i en especial. Tu t’estimaves la teva moto, amb el teu numero el 58. I es clar,també estaves en la flor de la vida, els 24 anys. Per això i molt mes encara i segur que he tingut que deixar-ho al tinter.

 

Rep el meu humil homenatge d’aquesta persona que mai t’oblidarà.

 

Carme Roig

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – -