XERRADA LA FAMÍLIA I L’ENTORN ENVERS LA MALALTIA MENTAL

El dia 28 de març Mercè Torrentallé ens va fer una xerrada a la sala de conferenciés del casal Agramuntí “La família i l’entorn envers la malaltia mental”  amb la presència de 25 persones.

Mercè Torrentallé ens apropa a un a noció de Salut àmplia que inclou la Física, la Psíquica i la Social. La física pot estar malmesa pels efectes secundaris de les medicacions psiquiàtriques, la psíquica afectaria les emocions i hauríem d’aprendre a saber-les controlar, per exemple: la ira , la tristesa, la ràbia etc., i la part social seria que  es deixa de banda l’entorn més proper sent saludable el recuperar-lo quan un es troba millor.

Així com una persona va al metge quan té  una cama trencada, també els que patim una malaltia mental hem d’anar als professionals de l’ànim, psicòlegs i psiquiatres, per restablir les emocions i poder-nos habituar a un oci saludable, per obrir-nos a l’entorn.

Mercè segueix fent una comparació entre la instal·lació elèctrica d’una casa i el cervell d’una persona, així la primera pot patir un curtcircuit , la segona també pot petar si té “una sobrecàrrega”, per diferents motius: estrés, un divorci, factor genètic predisposant, o qualsevol dol…

Les etapes de la malaltia són tres:

1-    Negació de la malaltia: “Jo no estic malalt”.

2-    Donar la culpa: “A la família, l’escola, companys de feina…” En realitat no hi ha culpes ni culpables. Tan sols s’han de canviar uns hàbits de vida: menjar a les hores, dormir a les hores, beure poc alcohol…

3-    Acceptació: “El cervell pot emmalaltir”: Prendre la medicació i canviar d’estil de vida. No deixar mai la medicació perquè en cada recaiguda el cervell es deteriora. Utilitzar si es convenient les teràpies alternatives com l’acupuntura i la homeopatia, sempre comunicant-ho al metge corresponent.

 

Els malalts mentals i les seves famílies patim el que anomenem ESTIGMA (quan fem “llaga” a la ferida) , es produeix per estereotips, dintre de la realitat surten unes qualitats negatives, per exemple, quan veiem la pel·lícula Psicosis d’Alfred Hitchcock i pensem que tots els malalts mentals són dolents.

Ens hi ajuden també els PREJUDICIS (Jutjar abans de conèixer). Tot això crea discriminació, distància, llunyania (ens miren malament, per sobre de l’hombro).

Només unes dades estadístiques ens mostren la normalitat i l’abast del problema:

–         Hi ha 450 milions de persones medicades sense comptar la Índia i zones d’Àfrica.

–         Hi ha 200 trastorns quantificats.

–         1 de cada 4 persones patirà un trastorn mental al llarg de la seva vida.

 

Hi ha també el concepte d’AUTOESTIGMA (Nosaltres mateixos som els nostres pitjors jutges) Ens creiem impotents i de vegades tenim idees suïcides. Ens falta autoestima. Necessitem ajuda.

Una de les ajudes poden esser les Associacions que cuiden en primer lloc als afectats, per mitja dels clubs socials; en segon lloc, s’ocupen de la població en general fent sensibilització en actes com conferències, xerrades…i en tercer, es cuiden del CUIDADOR creant per a ells espais d’oci o per a compartir experiències (GRUPS GAM).

La manera en què s’ha de tractar al malalt es sempre intentant no sobreprotegir-lo ni intentant exigir-li massa, s’ha de trobar l’equilibri. Fer servir psiquiatres i psicòlegs i apartar de nosaltres la vergonya i la por.

Un 28%  no entrevistaria a una persona malalta per  a una feina. En els Mitjans de comunicació el 51% ens associa amb violència. Per aquest motiu ha sorgit la campanya OBERTAMENT per lluitar contra l’estigma. Són unes 30 persones afectades de tota Catalunya formades per professors universitaris que es formen per veure el tractament de les notícies als mitjans (kit alerta estigma); per anar als medis a donar la cara i ser entrevistats (portaveus); i anar a escoles, instituts i universitats a parlar sobre el tema (sensibilització).

 

I sobretot hauríem de ser capaços de desenvolupar valors de sempre potser amb un nom nou com, l’empatia (posar-se  a la pell dels altres), l’assertivitat (dir les coses ben dites),la resiliència (capacitat de tronar a la normalitat)  , la voluntat, compartir i no competir, no traspassar les línies vermelles: l’agressió física i psíquica, desenvolupar la creativitat, i potenciar l’autoestima.

I com a idees finals els malalts hem d’aprendre a empoderar-nos cosa que vol dir agafar les regnes i fer el nostre propi camí no el que ens diu el metge, els pares, l’estat etc.