La present publicació és una nota que el Sr. Ramon V., soci de la nostra entitat, ens va fer arribar i que la Junta Directiva d’ASMOS ha decidit, per unanimitat, publicar, ja que parla d’una qüestió anomenada patologia dual.
La patologia dual és un terme que s’utilitza per especificar el que passa a les persones que pateixen un trastorn d’addicció (sigui de tipus comportamental o per ús de substàncies) i un altre tipus de patologia mental al mateix temps. Aquest és un fet protagonista en el dia a dia de moltes famílies, i que trobem cada vegada amb més prevalença dins la nostra societat.
L’objectiu d’aquesta publicació no és una altra que donar veu oberta a tothom, i donar suport al text que ha presentat aquest voluntari expressant la seva opinió.
Prevenir les malalties mentals
Tal com vaig expressar en l’última reunió del GAM a Cervera, voldria proposar-vos fer prevenció de la salut mental, ja que les addiccions com les drogues, són les que més provoquen aquestes malalties.
Les reunions, xerrades, col·loquis i associacions són molt bones, si més no, milloren l’estat de l’opinió general pel que fa a aquest tema.
Però es pot fer més, personalment o des de les associacions. Si volem fer més que curar, cal prevenir, i això s’ha de fer des de les administracions, ja que tenen els mitjans i l’obligació moral, d’explicar la veritat real, de la perillositat de les drogues, dures, toves o en qualsevol presentació. Unes porten a les altres i de totes totes, són el passadís segur que destrossen la salut de persones, famílies i, per extensió, de la societat sencera. Són malalties molt greus, cròniques, irreversibles, que no tenen cura, a hores d’ara, ni farmacològica ni terapèutica.
La notícia és que només a Barcelona hi ha centenars de sales per drogar-se que estan permeses, autoritzades i subvencionades per la nostra societat. Això com a mal menor, no es pot imaginar als carrers i sense cap control, seria pitjor.
Ni jutges, ni policies, ni subvencions, ni ajuts són capaços de fer-hi front. Podem demanar, o millor exigir, un programa en què es digui la veritat, tingui el cost que tingui, sense miraments, sent contundents, no promocionant-ho més. Hi va la salut mental de la nostra societat, no seria impopular, ho aplaudiríem i agrairíem.
Ho hem d’exigir des del més a baix fins al més alt de tot, els nostres joves i nens, esgarrifats, ho demanen. És l’edat més dèbil, cal aturar-ho amb tota la contundència que la societat democràtica occidental pot fer-ho. No cal dir que la nostra família és afectada, com tants d’altres.
Ramon V., membre de GAM de Cervera.
