FADES
Els participants han organitzat els escrits relacionant les seves vivències de forma deliberada amb elements de ficció i deixant-se portar per la imaginació entre els marges del paisatge segarrenc .Els relats s’han construït entorn d’un personatge fantàstic, éssers protagonistes que no hem volgut classificar segons cap valoració moral.
” És habitual en els contes clàssics de l’univers Disney , per exemple ,trobar-hi sempre la dicotomia del personatge bo príncep sa, fada bona i el seu antagònic, el personatge cruel de la bruixa. M ‘he volgut allunyar d’aquesta percepció per referir-me a un tipus d’ésser, que tan humanament vol mostrar-nos la seva dualitat, essent un personatge bo en essència però que a la vegada pot ser cruel en alguns moments de la seva vida. Jo l’anomeno el personatge de la “fada-bruixa”. un concepte probablement més pròxim als antecedents literaris dels contes clàssics .”
La malaltia mental produeix a les persones que la pateixen un punt i apart a les seves vides, una fractura pròpia de l’experiència traumàtica. Sembla que existeix algun tipus de vinculació entre la manera d’afrontar l’escriptura com un procés creatiu i la perspectiva actual que cadascú té sobre aquesta experiència.
” (…)Les al•lucinacions visuals i auditives s’obren pas sovint dins l’obra per reflectir aspectes negatius de la malaltia que en el conte poden arribar a ser elements màgics i misteriosos i adquirir una especial rellevància.”
Respectar la diferència i el moment present de cadascú és bàsic per poder enriquir-se dins d’un projecte col•lectiu d’aquestes característiques. Per això les formes d’expressió son molt personals i obeeixen a la necessitat que cada participant té de narrar coses.
“(…) Ho fem també traient de nosaltres mateixos el que de “conte” té la nostra vida, burxant a vegades en la ferida, per a poder renovar-nos, fer un acte d’introspecció i aprendre a volar de nou acceptant-nos tal com som. Val a dir que no tot el material que ens surt de dins té un caràcter seriós. Jo a vegades m’apropo a allò que em fa mal d’una manera sarcàstica i lúdica, però també hi ha qui prefereix no donar a conèixer les seves vivències…”
I val a dir també, que tots nosaltres, amb malaltia o sense, redactem en secret sobre coses que no tenim intenció de desvetllar mai a ningú, com es guarda gelosament el record d’un somni que no podem explicar ni entendre. Sense posar-li cap nom concret, hem volgut també al•ludir a aquest espai tant aviat ple com buit de coses que bàsicament per por o vergonya no s’exposen i que salvaguardem en la nostra intimitat.
Volem compartir amb vosaltres el resultat artístic d’aquesta experiència. Pel que fa al grup, ens ha ajudat a conèixer-nos més i estem especialment agraïdes a tots els participants per deixar-nos veure part del seu món interior i ensenyar -nos coses que ens ajuden a créixer en el terreny professional artístic però sobretot en l’àmbit personal.
Carlota Herebia/Mireia Miralles/ Eva Rauret.
